Enoturisme a la Terra Alta
Si per alguna cosa és coneguda la Terra Alta i en concret Bot és pels seus vins, no en va comptem amb una Denominació D’Origen des de l’any 1982. Aquest element determina el paisatge, la cultura i la forma d’entendre la vida. Trobem diverses varietats típiques de la zona com el morenillo, la garnatxa negra, la peluda i també la blanca. D’aquesta darrera, la garnatxa blanca, se’n concentra un terç la producció mundial a la comarca i produeix uns vins molt especials, els quals s’estan promoven sota la marca Garnatxa Blanca 100%.
Olorar, observar, tastar, sentir i sobretot regar els vins amb una bona companyia són alguns dels ratets que us pot oferir aquest territori. Recordeu que la majoria de cellers fan visites a les seues vinyes i bodegues, tastos comentats, així com petits cursos de cata per a grups, però en la majoria de casos treballen sota règim de reserva prèvia. Contacteu amb ells o amb nosaltres abans de venir per millorar la vostra experiència enoturística. De moment hem pensat que el més encertat serà remonar-vos-en alguns:
Celler Menescal (Bot)- Cooperativa Agrícola Sant Josep (Bot)
- Celler Barbarà Forés (Gandesa)
- Celler Bernaví (Vilalba dels Arcs)
La producció de vi al llarg dels anys va suposar la construcció a principi de segle XX d’un parell de cellers modernistes el de la Cooperativa Agrícola (Coop. Agr.) del Pinell de Brai, conegut com La Catedral del Vi, i el de la Coop. Agr. de Gandesa. Ambdós dissenyats per l’arquitecte Cèsar Martinell deixeble de Gaudí i de Puig i Cadafalch i visitables avui en dia.
Un territori marcat per un cultiu
El temps passa diferent al món rural, les distàncies són més curtes, el sol i el cel són més presents en el rellotge biològic de cada ú. El temps ve marcat pel creixement d’arbres i plantes en el món agrícola, però el cas de les zones vitivinícoles és especialment alentit o revolucionat. L’hivern s’allarga amb la vinya adormida, però, cap a l’albril, en el moment en que desperta i comença a “brostar”, la faena s’acumula i les famílies s’ajunten per esvordar o escavallar (podar en verd) i unes setmanes més tard per desullar o esperonar (despampar). Així és com solem presentar-nos al mes de juny, acotxats sota un sol que rosteix, fent la faena més desagraïda de tot el procés de producció del raïm. Durant l’estiu la vinya anirà creixent, requerirà llaurades i algun tractament. Cap al més de juliol s’acabaran d’inflar els grans per a posar-los a la nostra disposició cap a finals d’Agost i durant el Setembre (durant els darrers anys la verema s’ha avançat). Aquesta és una de les èpoques de l’any on els vincles familiars i locals s’aferren més i més fort al nostre passat, present i futur. La verema carrega el ronyons, rosteix el clatell, però es realitza amb alegria veient com estisorada a estisorada els raïms van pujant fins omplir el remolc. El raïm, el vi i el terraltí interactuen durant tot l’any. La producció de raïm i el propi vi determinen fortament la idiosincràsia de la majoria dels terraltins. Les tradicions condicionen la forma de cultiu i la d’elaboració del vi. En definitiva la nostra és una realitat vinculada a aquest món que et volem mostrar.
Si voleu saber més sobre la varietat garnatxa blana tot seguit us deixem un vídeo:
