Història del Sarmentero

Segons diverses fonts, les raons que van portar a la construcció de la línia de ferrocarril que havia d’unir Alcanyís amb Sant Carles de la Ràpita. D’una banda, la necessitat aragonesa de trobar una sortida al mar per als seus productes, especialment pel que fa a blat i carbó. D’altra banda, sembla ser que els militars entreveien en aquesta línia una funció estratègica, sent l’Ebre la principal frontera natural després dels Pirineus pel que fa a possibles invasions.

El cas és que l’excussió d’aquesta obra va esdevenir un procés llarg i complicat amb diversos moments d’aturada d’obres i problemes financers de les empreses concessionàries. Així és com s’inaugura el tram que va des de la Puebla de Híjar fins a Alcanyís l’any 1895.

Amb la guerra civil aquesta línia acaba complint la funció estratègica que alguns havien predit i és per això que l’obra acaba sent executada pels presos republicans. Fins a 2730 presos hi treballaran entre el 1938 i el 1942 quan l’obra es dóna per acabada amb la seua arribada a Tortosa i es concedeix l’explotació a la RENFE.

“El sarmentero”, nom amb el que fou conegut aquest tren per la seua insistència en travessar abruptes zones plantades de vinya, no va arribar mai a La Ràpita i per tant no esdevingué la sortida aragonesa al mar. El trànsit generats pels petits pobles que travessava no van ser suficients per cobrir despeses i el 1973 es clausurava definitivament la línia.

Tot i així, durant el seu període de funcionament va transformar la vida d’aquests petits pobles, especialment aquells que, com Bot, tenien l’estació ben a la vora del poble. És per això que el fet de parlar del tren encara desperta records entranyables i cares de felicitat en els botencs.

L’any 2000 s’inaugura el tram de la Via Verda de la Terra Alta i posteriorment els del Baix Ebre i el Matarranya.